CASTELL DE MUR

 QUÈ EN SÉ?

·Doncs mira Cesc jo d'aquest tema no tenía ni idea. Solament sabia que tenia que veure amb el feudalisme.




QUÈ HE APRÈS?

·Doncs amb aquest tema he après certes coses, he après coses del castell, les parts que té, també significats de coses que conté el Castell de Mur...En grups em realitzat un treball sobre el Castell de Mur, que consiteix en grabarnos a totes i parlar sobre el que ens ha tocat d'explicar alguna part del castell, el meu grup ens va tocar de fer; la cuina, el graner i el forn. Cada un del grup ens em partit la feina per grabar el nostre treball.




COM M'HAN AVALUAT?

·Doncs amb l'atenció que he tingut a clase mentras explicaba alguna cosa el professor, amb aquest treball de grup i amb la meva actitud. 

CASTELL DE MUR

     -EL PEIX  (desprès dels ous)

           

Era un aliment important perquè al llarg de l’any calia fer dejuni i abstinència durant 160 dies.

Es menjava peix de mar i també de riu, tant fresc com salat. Aquest castell està molt lluny del mar, però és a prop del riu Noguera Pallaresa. Els senyors dels castells tenien drets sobre les pesqueres dels rius i sobre els molins hidràulics.

     -CONDIMENTS  (desprès de morter)

PRIMER JÚLIA

....

El consum de les espècies es va anar augmentant en els segles posteriors fins a fer-se pràcticament indispensable per a la cuina i la conservació dels aliments.  

El vinagre era molt apreciat com a condiment i per cuinar acostumava a contrarestar l’acidesa del vinagre amb herbes aromàtiques i mel.

  -EL FOC  (desprès de condiments)

Encendre foc, una acció força simple per a nosaltres, ha estat històricament una de les grans preocupacions de la humanitat.

     -L’AST (desprès del foc)

L’ast no hi podia faltar a la cuina dels castells, ja que el rostit era la manera preferida pels nobles per coure la carn.

Hi havia asts de diverses mides, segons el tipus d’animal que s’havia de coure.

-GRANERS DE LA RESIDÈNCIA (desprès de l’ast)

D’ON PROVENIEN?

Els senyors cobraven dels pagesos els censos en espècies (Imposició o presentació periòdica que pot ser en diners, espècies o presentacions de serveis), els quals consistien en una part proporcional de les collites dels principals conreus. Sempre hi havia entre els censos entregues de cereals diversos.

L’aristocràcia, acostumada a consumir productes d’alta qualitat. Per al consum del castell es reservava una quantitat suficient del blat per a la família i els vassalls més directes (Home noble que presentava homenatge i jurament de fidelitat a un senyor i es comprometia a servir-lo amb les armes i els consells).

-EL PÀ  (desprès del molí manual)

El blat era escàs i la major part de la població menjava pa fet d’una barreja de cereals. El pa es presentava normalment en forma de fogassa, és a dir, a base d’una massa de farina en forma rodona cuita al forn.

La noblesa sí que menjava pa de blat, que al segle XII (segle 12) era símbol de l'alimentació de les classes dominants, l'aristocràcia i el clergat. Després, per mimetisme i per la forma d'organitzar els conreus, es va anar imposant a les altres capes de la societat.